POEMA 28 DE GENER DE 2014

He vingut i he pensat,     
he sortit i he entrat....
res no m'agradat,
el mon esta canviat.

Si volia dir Deu-vos guard,
el temps ja s'ha acabat...
aprofito i faig el comiat
bona nit de bon grat.

M.Dolors Vilà




ALFA i OMEGA 

A les terres llunyanes
de la meva infantesa
hi dorm un vell amic
al seu negre fossar.
I entre els seus dits tan erts
prem amb la seva força
la raó, tan austera
d’aquesta bogeria.

I així espero el final
del final que no arriba.
Tothom pensa de mi
que sóc boja fa temps.

Pensaments molt vermells,
sentiments agrisats.
Sensacions tan estranyes
per la terra perduda.
La infantesa llunyana.
El crepuscle perdut.
I raó i bogeria
Plegades en un tot.

¿On acaba una cosa
i on en comença una altra,
sí en un remolí gris
tot és ben bé el mateix?
On es troba el final?
On, el començament
si penjada a una pausa 
jeu l’ànima perduda?

Amb la vista emboirada,
cerca, en la gran foscor
la raó ben austera
de la gran bogeria.

L’aire fa olor de cendres,
cendres, el cos inert,
penjat, tot ho empudega,
sense sol, llum ni ombra.

   Text de :MARIA NSUÉ ANGÜE

                http://www.youtube.com/watch?v=Uz0sQDhx1rE&list=PL842E18F6B914FFFD