martes, 4 de febrero de 2014

Cavalls



BARALLA DE DOS CECS CAPTAIRES
 
Per negocis rivals
de cantonada,
estrategs de la nit
ara combaten.
Un inútil fanal
il·luminava
aquell odi brutal
de mans i plagues
blanquinoses dels ulls
sense mirada.
S’escometen tots dos,
garrots enlaire:
ferocitat atroç
de brontosaures.
Aguditzen sentits
d’oïda i tacte,
cautelosos, subtils,
per situar-se
en el terreny potser
més favorable
al resultat final  de la topada.
No falla ni un sol cop
l’endevinada
de l’ombra contra l’ombra.
S’esbotzaven
els cranis afaitats
pedra picada—
i fins el moll de l’os
de l’espinada.

Després de llarga estona
de baralla,
un d’ells cau fent un crit
als peus de l’altre
i no es belluga més.
Tot ple de nafres,
el vencedor s’ajup
orientant-se
per la sang que s’escola
del cadàver.
La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.
 

jueves, 30 de enero de 2014

Esclau del mon




Els cadàvers de Yaguine Koita, 14 anys i Fodé Tourkana, 15 anys, trobats el dilluns passat al 
tren d’aterratge d’un avió de la Companyia Sabena procedent de Guinea Conakry a l’aeroport 
de Brussel·les, portaven a sobre una carta oberta a les autoritats europees. La carta, convertida 
en un dramàtic testament, estava datada del 29 de juliol. Això n’és un extracte: 

“Excel·lències, senyors membres i responsables d’Europa: 
 Tenim l’honorable plaer i la gran confiança d’escriure-us aquesta carta per 
explicar-vos l’objectiu del nostre viatge i el nostre patiment, el dels nens i els joves de 
l’Àfrica. 
 Us supliquem per l’amor del vostre bell continent, el vostre sentiment cap al 
vostre poble, la vostra família i sobretot l’afinitat i amor dels vostres fills, als quals 
vosaltres estimeu com la mateixa vida. A més, per l’amor i la timidesa del nostre 
Creador “Déu”, el Totpoderós, que us ha donat totes les bones experiències, riqueses i 
poders, us demanem que construïu i organitzeu bé el nostre continent. 
 Senyors membres i responsables d’Europa, a l’Àfrica demanem auxili de la 
vostra solidaritat i gentilesa. Ajudeu-nos, patim moltíssim a l’Àfrica, ajudeu-nos, tenim 
problemes i algunes mancances en els drets del nen. 
 Entre els problemes tenim: la guerra, la malaltia, l’alimentació, etc. Respecte 
dels drets del nen, a l’Àfrica, sobretot a Guinea, tenim escoles, però hi ha una gran 
mancança d’ensenyaments; llevat a les escoles privades, on es pot tenir una bona 
educació i un bon ensenyament, però fa falta una gran quantitat de diners i nosaltres, 
els nostres pares són pobres. 
 Així, doncs, si veieu que ens sacrifiquem i exposem la vida és perquè patim 
massa a l’Àfrica i us necessitem per lluitar contra la pobresa i posar fi a la guerra.” 
 (La Vanguardia, 6 d’agost de 1999) 

 Un proverbi africà diu: “no jutgis el teu germà assenyalant-lo amb un dit, perquè si un 
dit l’assenyala a ell, a la teva mateixa mà veuràs que tres dits  t’assenyalen a tu, i un dit 
assenyala el cel posant Déu per testimoni de la teva hipocresia

martes, 28 de enero de 2014

POEMA 28 DE GENER DE 2014



He vingut i he pensat,     
he sortit i he entrat....
res no m'agradat,
el mon esta canviat.

Si volia dir Deu-vos guard,
el temps ja s'ha acabat...
aprofito i faig el comiat
bona nit de bon grat.



M.Dolors Vilà




ALFA i OMEGA 

A les terres llunyanes

de la meva infantesa
hi dorm un vell amic
al seu negre fossar.
I entre els seus dits tan erts
prem amb la seva força
la raó, tan austera
d’aquesta bogeria.

I així espero el final
del final que no arriba.
Tothom pensa de mi
que sóc boja fa temps.

Pensaments molt vermells,
sentiments agrisats.
Sensacions tan estranyes
per la terra perduda.
La infantesa llunyana.
El crepuscle perdut.
I raó i bogeria
Plegades en un tot.

¿On acaba una cosa
i on en comença una altra,
sí en un remolí gris
tot és ben bé el mateix?
On es troba el final?
On, el començament
si penjada a una pausa 
jeu l’ànima perduda?

Amb la vista emboirada,
cerca, en la gran foscor
la raó ben austera
de la gran bogeria.

L’aire fa olor de cendres,
cendres, el cos inert,
penjat, tot ho empudega,
sense sol, llum ni ombra.



   Text de :MARIA NSUÉ ANGÜE



                http://www.youtube.com/watch?v=Uz0sQDhx1rE&list=PL842E18F6B914FFFD