Per
negocis rivals de
cantonada, estrategs de la
nit ara combaten.
Un
inútil fanal il·luminava aquell
odi brutal de mans i
plagues blanquinoses dels
ulls sense mirada.
S’escometen
tots dos, garrots
enlaire: ferocitat
atroç de
brontosaures. Aguditzen
sentits d’oïda i
tacte, cautelosos,
subtils, per situar-se en
el terreny potser més
favorable al resultat
finalde la topada.
No
falla ni un sol cop l’endevinada de
l’ombra contra l’ombra. S’esbotzaven els
cranis afaitats —pedra
picada— i fins el moll de
l’os de l’espinada.
Després
de llarga estona de
baralla, un d’ells cau
fent un crit als peus de
l’altre i no es belluga
més. Tot ple de
nafres, el vencedor
s’ajup orientant-se per
la sang que s’escola del
cadàver. La roba va
palpant amb molta
pausa, davalla vers
l’infern de les
butxaques i el buida del
pecat de la xavalla.
Els cadàvers de Yaguine Koita, 14 anys i Fodé Tourkana, 15 anys, trobats el dilluns passat al tren d’aterratge d’un avió de la Companyia Sabena procedent de Guinea Conakry a l’aeroport de Brussel·les, portaven a sobre una carta oberta a les autoritats europees. La carta, convertida en un dramàtic testament, estava datada del 29 de juliol. Això n’és un extracte:
“Excel·lències, senyors membres i responsables d’Europa: Tenim l’honorable plaer i la gran confiança d’escriure-us aquesta carta per explicar-vos l’objectiu del nostre viatge i el nostre patiment, el dels nens i els joves de l’Àfrica. Us supliquem per l’amor del vostre bell continent, el vostre sentiment cap al vostre poble, la vostra família i sobretot l’afinitat i amor dels vostres fills, als quals vosaltres estimeu com la mateixa vida. A més, per l’amor i la timidesa del nostre Creador “Déu”, el Totpoderós, que us ha donat totes les bones experiències, riqueses i poders, us demanem que construïu i organitzeu bé el nostre continent. Senyors membres i responsables d’Europa, a l’Àfrica demanem auxili de la vostra solidaritat i gentilesa. Ajudeu-nos, patim moltíssim a l’Àfrica, ajudeu-nos, tenim problemes i algunes mancances en els drets del nen. Entre els problemes tenim: la guerra, la malaltia, l’alimentació, etc. Respecte dels drets del nen, a l’Àfrica, sobretot a Guinea, tenim escoles, però hi ha una gran mancança d’ensenyaments; llevat a les escoles privades, on es pot tenir una bona educació i un bon ensenyament, però fa falta una gran quantitat de diners i nosaltres, els nostres pares són pobres. Així, doncs, si veieu que ens sacrifiquem i exposem la vida és perquè patim massa a l’Àfrica i us necessitem per lluitar contra la pobresa i posar fi a la guerra.” (La Vanguardia, 6 d’agost de 1999)
Un proverbi africà diu: “no jutgis el teu germà assenyalant-lo amb un dit, perquè si un dit l’assenyala a ell, a la teva mateixa mà veuràs que tres dits t’assenyalen a tu, i un dit assenyala el cel posant Déu per testimoni de la teva hipocresia
He vingut i he pensat, he sortit i he entrat.... res no m'agradat, el mon esta canviat. Si volia dir Deu-vos guard, el temps ja s'ha acabat... aprofito i faig el comiat bona nit de bon grat.
M.Dolors Vilà
ALFA i OMEGA
A les terres llunyanes de la meva infantesa hi dorm un vell amic al seu negre fossar. I entre els seus dits tan erts prem amb la seva força la raó, tan austera d’aquesta bogeria.
I així espero el final del final que no arriba. Tothom pensa de mi que sóc boja fa temps.
Pensaments molt vermells, sentiments agrisats. Sensacions tan estranyes per la terra perduda. La infantesa llunyana. El crepuscle perdut. I raó i bogeria Plegades en un tot.
¿On acaba una cosa i on en comença una altra, sí en un remolí gris tot és ben bé el mateix? On es troba el final? On, el començament si penjada a una pausa jeu l’ànima perduda?
Amb la vista emboirada, cerca, en la gran foscor la raó ben austera de la gran bogeria.
L’aire fa olor de cendres, cendres, el cos inert, penjat, tot ho empudega, sense sol, llum ni ombra.
Després de llarga estona
